LA ROMANA (Vinalopó Mitjà)

La Romana és un municipi del País Valencià situat en la comarca del Vinalopó Mitjà. Compta amb 2.467 habitants (INE 2007).

EL PINÒS

El Pinós és un municipi valencià situat a l'est de la comarca del Vinalopó Mitjà.

PETRER (Vinalopò Mitjà)

Petrer és un municipi valencià, situat geogràficament al nord-oest de la província d'Alacant, més en concret en la conca mitja del Vinalopó, riu que discorre per la zona oest del seu terme municipal.
El relleu de Petrer, eminentment muntanyenc, està constituït per un passadís estret existent entre les terres baixes d'Elx i l'altiplà de Villena, situat en el fons d'una cubeta entre importants estribacions, destacant les serres del Cid, del Cavall i Maigmó.

NOVELDA (Vinalopó Mitjà)

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Envoltada per les serres de La Mola de 541 m., el Montagut de 559 m., la Serreta de 489 m., Beties de 695 m., el Sambo de 467 m., Bateig de 552 m., l'Alforna de 513 m., la Serra de les Àguiles de 513 m. i la serra del Sit de 1127 m., la vall de Novelda, Asp i Montfort, ha estat sempre dominada per una agricultura de secà, amb la vinya com a cultiu principal en els darrers anys.

MONÒVER (Vinalopò Mitjà)

Monòver és una població de la comarca del Vinalopó Mitjà. La denominació oficial manté la doble toponímia Monòver/Monóvar.
El seu extens terme, 152 km2 , escampat per les serres del Reclot, Les Llometes, La Pedrera, La Solana, la Safra i L'Ombria compta amb algunes altures que superen els mil metres i propicia la pràctica del senderisme, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades amb cavall.

MONFORTE DEL CID (Vinalopó Mitjà)

Montfort és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà. Compta amb 6.497 habitants (INE 2007).

HONDÓN DE LOS FRAILES (Vinalopó Mitjà)

El Fondó dels Frares (oficialment i en castellà Hondón de los Frailes) és una població de la comarca del Vinalopó Mitjà.
La superfície del terme abraça els 12,5 km2 i està limitada per la serra dels Frares (718 m. en la Solana), la de Crevillent i la d'Albatera.

HONDÓN DE LAS NIEVES

El Fondó de les Neus (en castellà Hondón de las Nieves) és una població de la comarca del Vinalopó Mitjà.
El terme –68,9 km2– s'ubica en una petita vall protegida per la serra de Crevillent poblada de pins, ametlers, oliveres i vinyers. Hi ha paratges força agradables com ara el de La Cuesta o el de La Cruz, habilitats per a l'esbarjo.

ELDA (Vinalopò Mitjà)

Elda és una ciutat valenciana situada a la vora del riu Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà.
En la zona nord nord-oest, hi ha una successió de cadenes muntanyenques, La Torreta, El Monastil, i les dues muntanyes de més importància que hi ha al terme: Bolón i Camara.

ASPE (Vinalopó Mitjá)

Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a uns 17 kms. d'Elda. La parla pròpia és castellana però actualment un 14% de població és bilingüe ja que sap parlar el valencià; en 2002 es comptaren 16.976 veïns.

L'ALGUENYA (Vinalopà Mitjà)

L'Alguenya és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà.
El terme, de 18,4 km2, és envoltat per la serra del Coto, la de l'Algaiat, la Serreta i Penya Gorda, ofereix nombroses rutes senderistes.

ALGUENYA (Vinalopó Mitjà)

VINALOPÓ MITJÀ (Alacant)

El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda. Es troba al curs mitjà del riu, a la vall del Vinalopó.
Limita al nord i oest amb l'Alt Vinalopó, a l'est amb l'Alacantí i al sud amb el Baix Vinalopó. L'economia principal és la indústria del calçat, del marbre i variades, i en agricultura els vins i raïm de taula.

Vinalopó Mitjà (2005)

Municipi     Població     Extensió     Densitat L'Alguenya 1.501 18,50 81,14 Asp 18.203 70,90 256,74 Elda 55.571 45,80 1.213,34 Fondó de les Neus 2.162 68,80 31,42 Fondó dels Frares 1.023 12,60 81,19 Montfort del Cid 6.053 79,50 76,14 Monòver 12.727 152,40 83,51 Novelda 26.233 75,70 346,54 Petrer 32.388 104,20 310,83 El Pinós 7.072 126,90 55,73 La Romana 2.361 43,30 54,53 Total 165.294 798,60 206,98

VILLENA (Alt Vinalopó)

Villena és una ciutat del País Valencià situada al nord-oest de la província d'Alacant. Limita amb Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia per l'oest i amb la província de València pel nord.

SAX (Alt Vinalopó)

Saix (en castellà i oficialment Sax) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

SALINES (Alt Vinalopó)

Les Salines, també conegut com les Salines d'Elda (en castellà i oficialment Salinas), és una població de la comarca de l'Alt Vinalopó.

CANYADA DE BIAR (Alt Vinalopó)

La Canyada, també coneguda com la Canyada de Biar, és una població del País Valencià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, que s'inclou a la DTH de tercer grau de l'Alt Vinalopó donada l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana.
El terme municipal té 19,2 km2 i és ric en aqüífers i en pedreres, d'on s'extrauen roques utilitzades en la construcció. Es tracta d'un terme allargassat situat a l'extrem occidental de la Vall de Biar.

CAMP DE MIRRA (Alt Vinalopó)

El Camp de Mirra és una població del País Valencià. Popularment és conegut com el Campet.
La superfície del terme, travessat pel Vinalopó, abasta 21,8 km2 en plena vall de Beneixama. Els paratges més coneguts són: les Graelletes, San Bartolomé i la Fantasmeta.

BIAR (Alt Vinalopó)

La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola, a les serres de Biar, de Fontanelles i dels Frares.

BENEIXAMA (Alt Vinalopó)

Beneixama és una població del País Valencià.

ALT VINALOPÓ (ALACANT)

L'Alt Vinalopó és una comarca del sud del País Valencià, situada al nord-est de la província d'Alacant. Deu el seu nom a que geogràficament es troba a la part alta del riu Vinalopó i la seua capital és Villena.

Alt Vinalopó (2009)
Municipi     Població     Extensió     Densitat Beneixama 1.811 34,90 51,91 Biar 3.723 98,20 37,92 El Camp de Mirra 424 21,80 19,45 La Canyada de Biar 1.231 19,30 63,72 Salines 1.596 61,70 25,87 Saix 10.054 63,50 158,33 Villena 35.222 345,60 101,92 Total 54.061 645,00 83,82

TOLLOS (Comtat)

Tollos és una població de la comarca del Comtat.
El seu terme, situat en la vall de Seta, abasta una superfície de 14,6 km2.

QUATRETONDETA (Comtat)

Quatretondeta és una població de la comarca del Comtat. Antigament denominada Quatredondeta de la Serrella, compta amb 137 habitants (INE 2008).
Quatretondeta, situada a la vall de Seta, disposa d'una orografia molt abrupta, amb nombrosos barrancs i alts cims, les cotes topogràfiques van des dels 700 m. fins els 1400.
Al seu terme de 16,7 km2 es troben els cims de Penya l'Hedra (1.384 m.) i Serrella (1.358 m.).

PLANES(Alacant)

Planes és una població de la comarca del Comtat. També conegut com Planes de la Baronia.
Assentats en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca, els seus 38,5 km² de superfície són regats pel barrancs del Sofre i de l'Encantà, tributaris del Serpis, els quals deparen els paratges més interessants del terme.

L'ORXA (Comtat)

L'Orxa és una població de la comarca del Comtat. Antigament també coneguda com a Perputxent.
Els 32,8 km2 de superfície veuen passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i deparen, mercès a la seua orografia esquerpa, gaires oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitació o el cicloturisme visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Azafor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.

MURO D'ALCOI (Comtat)

Muro d'Alcoi és un municipi valencià de la comarca del Comtat. És també conegut com Muro del Comtat o simplement Muro, a causa del desacord entre els habitants de la vila sobre quin hauria de ser el seu nom oficial, ja que legalment encara conserva la forma castellana Muro de Alcoy.
Els 30,5 km2 de superfície s'estenen al redós de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoi. Al llarg del seu terme municipal s'hi troben diversos llocs d'interés natural, com la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu origen.

MILLENA Comtat

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és una població de la comarca del Comtat.
És el poble més alt de la Vall de Travadell. El seu terme compta amb 9,8 km2 i força paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres, la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix.

GORGA Comtat

Gorga és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.
Situat en la confluència de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d'Alfaro i de la Serrella, el seu terme, de 9,1 km2, és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes.

GAIANES Comtat

Gaianes és una població de la comarca del Comtat.
Gaianes és a la comarca de la vall de Perputxent. El terme, ubicat a les faldes de la serra del Benicadell i solcat pel Serpis, abasta els 9,6 km².

FAMORCA Comtat

Famorca és una població de la comarca del Comtat.
El terme, de 9,6 km2, s'ubica en la vall de Seta, entre la serra de la Serrella i la d'Alfaro i els seus paratges més cridaners són els corrals de la Cova, la font de l'Anouer o les pintures rupestres del Morro de l'Asdarbalet. També es pot ascendir a la Mallà del Llop en la Serrella.

FAGECA Comtat

Fageca és una població de la comarca del comtat. La seua denominació oficial és la castellanitzada Facheca. El topónim prové de l'arbre Faig (Fagus sylvatica), que temps enrere era molt comú en aquesta zona.
El municipi, amb un terme de 10,2 km2, es troba situat a la vall de Seta, a la serra d'Alfaro, aspra i de formes calcàries

COCENTAINA Comtat

Cocentaina és un municipi valencià de la comarca del Comtat, de la qual és capital.
Ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis amb una població de 10.673 habitants. Durant un temps el nom oficial va ser Concentaina, en un intent de traducció al castellà.

BENIMASSOT Comtat

Benimassot és una població de la comarca del Comtat, al País Valencià.
Situat a la vall de Seta, és conegut com "la balconada de la Serrella", per la seua privilegiada situació paisatgística. El terme, de 9,5 km2, ofereix interessants excursions, com ara les formacions rocoses conegudes com Els Frares, el Tossal Blanc, el penyal de Cantacuc, les covetes Roges (art rupestre).

BENIMARFUL Comtat

Benimarfull és una població de la comarca del Comtat.
El terme, que compta amb 5,6 km2, està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. A destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.

BENILLUP Comtat

Benillup és una població de la comarca del Comtat.
Té un terme de 3,4 km2 i es troba al centre de la vall de Travadell, al peu de la serra d'Almudaina, sota la Penya Redona, voltat pels barrancs de Caraita i del Sofre, que són afluents del riu Serpis.

BENILLOBA (Comtat)

Benilloba és una població de la comarca del Comtat.
Són interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frainós, on apareixen restes d'un aqüeducte musulmà i de dos antics molins fariners.

BENIARRÉS (Comtat)

Beniarrés és una població valenciana de la comarca del Comtat.
Beniarrés es troba en la sub-comarca de la vall de Perputxent. En el seu terme, de 20,2 km2, es troba la ja esmentada cova de l'Or. També hi és interessant la visita al pantà que du el seu nom; la cova dels Nous Forats i el barranc de l'Encantat.

BENASAU (Comtat)

Benasau és una població valenciana de la comarca del Comtat.
Ubicat en un terreny molt esquerp, compta amb paratges com Ares del Bosc, despoblat morisc o el naixement del riu Frainós. Altres excursions són les que, per la serra Serrella, ens acosten fins la Coveta de les Tres Creus o a la Fonteta Picó.

BALONES (Comtat)

Balones és una població valenciana de la comarca del Comtat.
Ubicat en la vall de Seta, en la vessant meridional de la serra d'Almudaina, font als Frares de la Serrella. Hi ha les coves de sant Francesc, el Tossal de la Creu o Llometa (900 m.) i el jaciment ibèric de Pitxòcol com a paratges més pintorescos.

L'ALQUERIA D'ASNAR (Comtat)

L'Alqueria d'Asnar, antigament també coneguda pel Ràfol Blanc, és una població valenciana de la comarca del Comtat.
Ubicada sobre la vora dreta del riu Serpis, que travessa la població de part a part, en plena plana de Muro.

ALMUDAINA (Comtat)

Almudaina és una població valenciana de la comarca del Comtat.
El seu topònim, igual que el poble, és d'origen àrab i significa "petita ciutat".
S'enclava en les vessants de la serra d'Almudaina, en la vall de Travadell, amb un relleu molt suau i amb l'alt de la Caseta de la Neu com a fita màxima.

ALFAFARA (Comtat)

Alfafara és una població de la comarca del Comtat.
El municipi és a la valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera.

ALCOSSER DE PLANES (Comtat)

Alcosser de Planes, o símplement Alcosser, és una població de la comarca del Comtat. També pot ser trobat com Alcocer, que és el topònim castellanitzat.

ALCOLEJA (Comtat)

Alcoleja, o també Alcoleja d'Aitana, és una població valenciana de la comarca del Comtat.
Poble típicament de muntanya, es troba molt a prop de l'accident geogràfic més elevat de les comarques del sud: la serra d'Aitana.
Hi ha el port de Tudons a 1.200 m. d'altitud. El seu terme té 14,6 km2.

AGRES (Comtat)

Agres és un municipi valencià situat a la comarca del Comtat. Actualment compta amb 627 habitants (INE 2008).
La població està enclavada a la valleta d'Agres, en la vessant septentrional de la serra de Mariola.

EL COMTAT (ALACANT)

El Comtat és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
El Comtat està ubicat al nord de la província d'Alacant, i el seu accident geogràfic més important és la gran depressió de la foia de Cocentaina, prolongada en la vall de Perputxent. Aquesta depressió, vertebrada pel riu Serpis, es troba envoltada d'un conjunt de serres que sobre passen els mil metres d'altitud: la serra de Mariola, la serra d'Aitana, la serra del Benicadell, la Serreta, la Serrella, la serra d'Alfaro, etc.

Comtat (2005)

Municipi     Població     Extensió     Densitat Agres 653 25,80 25,31 Alcoleja 228 14,60 15,62 Alcosser de Planes 179 4,70 38,09 Alfafara 430 19,80 21,72 Almudaina 116 8,80 13,18 L'Alqueria d'Asnar 449 0,70 641,43 Balones 169 11,20 15,09 Benasau 222 9,00 24,67 Beniarrés 1.380 20,20 68,32 Benilloba 874 9,50 92,00 Benillup 102 3,40 30,00 Benimarfull 441 5,60 78,75 Benimassot 140 9,50 14,74 Cocentaina 10.992 52,80 208,18 Fageca 98 10,20 9,61 Famorca 63 9,60 6,56 Gaianes 340 9,60 35,42 Gorga 256 9,10 28,13 Millena 178 9,80 18,16 Muro d'Alcoi 8.148 30,50 267,15 L'Orxa 721 31,80 22,67 Planes 793 38,90 20,39 Quatretondeta 150 16,70 8,98 Tollos 35 14,60 2,40 Total 27.157 376,40 72,15

TIBI (Alcoià)

Tibi és una població de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant.

Es tracta d'una petita població de 1.485 habitants situada sobre un pujol, localitzada entre el Maigmó i la penya de Migjorn. Al davant es troben, sobre altre pujol, les restes d'un antic castell àrab del segle X. Pel seu terme municipal passa el riu Verd o Montnegre, que a 3 km de la localitat forma el pantà de Tibi, el pantà d'Europa més antic encara en funcionament.

PENÀGUILA (Alcoià)

Penàguila és una població de la comarca de l'Alcoià. El seu terme té 49,9 km2.

Situat en el domini prebètic valencià, el municipi de Penàguila s'estén des de l'Ull del Moro (1051 m.), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta, a l'est, formant part dels vessants septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la foia d'Alcoi. Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos que aflueix en el riu Bolet.

ONIL (Alcoià)

Onil és una població de la comarca de l'Alcoià, a la subcomarca de la Foia de Castalla.

CASTALLA (Alcoià)

Castalla és una població valenciana situada a la comarca de l'Alcoià.
El seu terme té 114,6 km2, que s'estén per les serres de l'Arguenya (1.228 m.), de Castalla (1.175 m.) i del Maigmó (1.296 m.) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.

BENIFALLIM (Alcoià)

Benifallim és una població de la comarca de l'Alcoià.
Ubicada en la serra del Rontonar, compta amb paratges esquerps que inviten a la caminada. Les excursions més característiques condueixen al castell o al pou de neu del coscollar de la serra. La població manté les característiques dels pobles de muntanya, carrers estrets i costeruts i cases blanques. El seu terme municipal té una extensió de 13,7 km2.

BANYERES DE MARIOLA (Alcoià)

Banyeres de Mariola és una població valenciana de la comarca de l'Alcoià.
El seu terme, de 50,3 km2, és molt esquerp i accidentat, hi ha l'Alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), Penya la Blasca (1.119 m.) i el Capollet de l'Àguila (959 m.).

ALCOI (Alcoià)

Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià.

Alcoi està situada en una vall, la foia d'Alcoi, envoltada de muntanyes que oscil·len dels 1.000 als 1.300 metres. Situada en la conjunció dels rius Polop, Barxell o Riquer, Uxola, Benissaidó i Molinar, el Serpis o riu d'Alcoi pren el seu nom a l'eixida de la ciutat.

Dintre de la ciutat es formen una sèrie de valls molt estretes situades prop dels 500 metres d'altura, que fan que se la conegui com "la Ciutat dels Ponts". Geogràficament es troba completament aïllada de les zones de costa properes.

[modifica]

L'ALCOIÀ (Alacant)

L'Alcoià és una comarca central del País Valencià, amb capital a Alcoi. A més, s'hi inclouen les poblacions de Banyeres de Mariola,Benifallim, Castalla, Ibi, Onil, Penàguila i Tibi. Limita amb la Vall d'Albaida i el Comtat al nord, la Marina Baixa a l'est, l'Alacantí i elVinalopó Mitjà al sud, i l'Alt Vinalopó a l'oest.

Alcoià (2005)
Municipi     Població     Extensió     Densitat Alcoi 60.931 129,90 469,06 Banyeres de Mariola 7.282 50,30 144,77 Benifallim 124 13,70 9,05 Castalla 8.977 114,60 78,33 Ibi 23.059 62,50 368,94 Onil 7.500 48,40 154,96 Penàguila 354 49,90 7,09 Tibi 1.485 70,40 21,09 Total 109.712 539,70 204,04

ENLACES INTERESANTES COMUNITAT VALENCIANA

• Senderisme per la Comunitat Valenciana
• 
  

ALGORFA (Baix Segura)

Algorfa és un municipi valencià del Nord de la comarca del Baix Segura que ha crescut molt als últims anys (1.093 habitants en 1991) a causa de la immigració del Magrib i d'Amèrica llatina.

ALBATERA (Baix Segura)

Albatera és un municipi del nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar.

BAIS SEGURA (VEGA BAJA)

El Baix Segura (en castellà i oficialment Vega Baja del Segura) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola (en castellà i oficialment Orihuela).

SANTA POLA (Baix Vinalopó)

Santa Pola és un municipi costaner, amb 52,8 km², bona part dels quals estan protegits per paratges naturals. El nucli de la població es desenvolupa tenint el port i el castell com a centre, però limitat per dos paratges naturals que el flanquegen. A l'oest, hi ha el Parc Natural de les Salines de Santa Pola, i a l'est, hi ha la Serra i el Cap de Santa Pola.

ELX (Baix Vinalopó)

Elx (IPA: ['ɛltʃ])(oficialment Elche/Elx) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, la comarca més meridional de llengua valenciana, i també és la tercera ciutat en demografia de la Comunitat Valenciana i la segona de la província d'Alacant.

CREVILLENT (Baix Vinalopó)

Crevillent (de l'àrab Qirbilyân) és una població del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Vinalopó.
La vila s'hi troba enclavada al glacis format entre la Serra de Crevillent i les planures del Segura. La Plaça del Passeig, al bellmig de la població, està a 110 m.

BAIX VINALOPÓ (Alacant)

El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx. Forma part de les anomenades Comarques del Sud del País Valencià. Limita pel Nord amb el Vinalopó Mitjà i l'Alacantí, a l'Est amb la Mar Mediterrània, al Sud i Oest amb el Baix Segura.

XIXONA (L'Alacantí)

Xixona és una vila valenciana, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona. És mundialment coneguda per ser el bressol del torró.

LA TORRE DE LES MAÇANES (L'Alacantí)

La Torre de les Maçanes es una vila i municipi valencià situat a la comarca de L'Alacantí.

SANT VICENT DEL RASPEIG (L'Alacantí)

Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí. Es troba dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx

SANT JOAN D'ALACANT (L'Alacantí)

Sant Joan es troba al centre geogràfic de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant. Es troba en un terreny pràcticament pla, la seua altitud sobre el nivell de mar és de 40 m., i la superfície total del terme no sobrepassa dels 10 km2. El clima és suau i templat, i l'únic riu que travessa parcialment el terme és el Montnegre, que discorrix pel nord, marcant el límit amb el Campello.

MUTXAMEL (L'Alacantí)

Mutxamel és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí.

EL CAMPELLO (L'Alacantí)

El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí.

BUSOT (L'Alacantí)

Busot és una població valenciana situada a la comarca de l'Alacantí.

ALACANT (L'Alacantí)

Alacant és una ciutat valenciana, la segona en població de tot el País Valencià. Situada en la costa mediterrània, té una població de 334.757 habitants (2009), i és la capital de l'Alacantí i de laprovíncia d'Alacant

AIGÜES DE BUSOT

Aigües és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alacantí. També s'ha anomenatAigües Altes per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, avui al municipi del Campello, o bé Aigües de Busot..

AGOST (L'Alacantí)

Agost és una vila i municipi valencià que es troba a la zona més oriental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m.).

L'ALACANTÍ

L'Alacantí és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Alacant. Limita al nord amb l'Alcoià, a l'est amb la Marina Baixa i la mar Mediterrània, al sud amb el Baix Vinalopó i a l'oest amb el Vinalopó Mitjà.

L'HORTA SUD

XÀBIA (Marina Alta)

Xàbia és una població de la Marina Alta, País Valencià que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX. El Montgó: Estimada muntanya dels habitants de Xàbia. S'alça sobre la població a prop dels 753 metres a la vessant nord protegint-la del vent de tramuntana.

XALÓ (Marina Alta)

Xaló és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa. El riu Xaló-Gorgos travessa el municipi per la part septentrional en direcció oest-est. El riuet de Cuta, un dels seus afluents, discorre íntegrament pel terme de Xaló. El Barranc de Passula separa els termes de Xaló i Alcalalí.

EL VERGER (Marina Alta)

El Verger és un municipi de un sol nucli de població amb vora 5 mil habitants El poble està a 3 km de la mar Mediterrània. Li travessa el riu Girona o riu del Verger[1], que ha desbordat diverses vegades, l'última al 2007

LA VALL DE LAGUAR (Marina Alta)

El municipi està format per un conjunt de tres pobles i un sanatori. El primer és Campell, també denominat poble de Baix (poble Baix), el segon és Fleix, també anomenat poble del Mig (poble Mig) i el tercer poble és Benimaurell, també anomenat Poble de Dalt (poble Dalt). A l'entrada de la vall i formant part també d'aquest conjunt, trobem una colònia residencial o sanatori a Fontilles.

LA VALL DE GALLINERA (Marina Alta)

La Vall de Gallinera és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili.

VALL D'EBO (Marina Alta)

La Vall d'Ebo, o simplement Ebo, és una població de la comarca de la Marina Alta. La fita més interessant d'Ebo és el paisatge dels seus 32,4 km² de terme en què trobem el riu Ebo (o Gironà), el barranc de l'Infern [1], per a caminants; els Avencs i la cova del Rull.

LA VALL D'ALCALÀ (Marina Alta)

La Vall d'Alcalà és un municipi valencià situat a la comarca de la Marina Alta. Compta amb 179 habitants (INE 2006). Al terme municipal de Vall d'Alcalà es troben els nuclis de població d'Alcalà de la Jovada i Beniaia.

TORMOS (Marina Alta)

Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta. La població està situada als peus de la Serra de Resingles, entre la mar i la muntanya,s'alça el poble.

TEULADA (Marina Alta)

El terme del municipi de Teulada abraça una extensió de 32,24 quilòmetres quadrats. Situat al sud-est de la comarca de la Marina Alta. Al nord les muntanyes de les Cel·letes, el Tossal Gros, la Solana de Canor i l'Abiar configuren un escenari que s'endevina feréstec quan ens acostem per les entrepenyes de la Garganta: espais que es mantenien immaculats fins fa uns anys, quan començaren a desfigurar-los unes pedreres. En el terme municipal de Teulada es troba també el nucli de població de Moraira, situat a la costa.

SENIJA (Marina Alta)

Senija és un municipi de l'interior de la Marina Alta. Senija s'estén al peu d'una petita muntanya, semblant la continuació d'aquesta. El relleu del municipi és ondat.

SANET I ELS NEGRALS (Marina Alta)

Sanet i els Negrals, habitualment Sanet a seques, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta. Es troba pegat a les vessants de la Serra de Segària, a la subcomarca anomenada La Rectoria, amb clima temperat i a 10 km de la platja.

SAGRA (Marina Alta)

Sagra és un municipi situat a la comarca de la Marina Alta.

RÀFOL D'ALMUNIA (Marina Alta)

És una població localitzada a la Marina Alta. Es troba situat en la vall del riu Girona, al peu de la serra de Segària.

ELS POBLETS (Marina Alta)

Els Poblets és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta. Els Poblets es troba al nord de la comarca, en un terreny pla format per les terres d'al·luvió del riu Girona. Compta amb al voltant d'1 km de costa sobre el Mediterrani, trobant-se en ella la platja de l'Almadrava.

BENITATXELL (Marina Alta)

El Poble Nou de Benitatxell (IPA: [eɫ ˈpɔ̞·ble nɔ̞w de be·ni·taˈtʃeʎ]) és un municipi situat al sud-est de la Marina Alta. El nucli urbà es troba situat en l'interior, però el terme municipal compta amb 2 km de costa sobre el Mar Mediterrani. Una costa brava i trencada, amb penya-segats.

PEGO (Marina Alta)

Pego és un municipi de la Marina Alta. La Vall de Pego està composta pels municipis de Pego i de l'Atzúvia. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la província de València. És una gran depressió rodejada de muntanyes, a excepció de la zona de llevant on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. Les muntanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m).

PEDREGUER (Marina Alta)

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta.

PARCENT (Marina Alta)

Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi que pertany a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta.

ORBA (Marina Alta)

Orba és un poble interior de la comarca de la Marina Alta. El poble es troba situat en una vall longitudinal que recorre el riu Girona, la Rectoria de la Marina Alta. La zona septentrional del terme municipal és plana caracteritzada pels terrenys d'al·luvió del Girona i el Trullens, mentre que al sud es troben les muntanyes del Migdia, la Solana i el Seguili.

ONDARA (Marina Alta)

Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta. El seu territori (10,3 km2) és pràcticament pla a excepció de la part de la serra de Segària (506 m.) i es troba gairebé en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc públic de la serra de Segària perfectament habilitat per a l'esbarjo, la Font dels Tres Brolls, l'Assut, petita presa de pedra, d'origen musulmà que s'aprofita per al reg.

MURLA (Marina Alta)

Murla és una població de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), en la Vall de Pop. El territori és muntanyós amb altures notables com el Seguili, el Castellet i els contraforts del Penyal de Laguar. El barranc més destacable és el de Cotes així com la conca del riu Xaló-Gorgos. El seu terme municipal té uns escassos 5,8 km2 que ofereixen la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme, com pujar a la Creueta.

LLÍBER (Marina Alta)

Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. Llíber pertany, amb Alcalalí i Xaló, a Aixa, de la qual és el poble més menut, junt al riu Xaló-Gorgos, envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana.

GATA DE GORGOS (Marina Alta)

Gata de Gorgos és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta. El terme té una extensió de 20,3 km2 i està regat pel riu Xaló-Gorgos, que li dona cognom al poble.

DÈNIA (Marina Alta)

Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta, i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia. El Montgó (753 m.) amb la seua majestuositat domina els 66,2 km2 del terme municipal i presenta, en el seu Parc Natural, una variada mostra de plantes autòctones, animals, coves i senders. L'altre atractiu paisatgístic són les platges de Les Marines i de Les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni.

CASTELL DE CASTELLS (Marina Alta)

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta. El terme, de 45,9 km2 , s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara la Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà.

CALP (Marina Alta)

Calp[2] és una ciutat costanera i municipi, situada a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d'Ifac que amb els seus 332 m. d'alçada s'endinsa vora 1 km en la mar

BENISSA (Marina Alta)

Benissa és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop. Benissa ofereix una gran quantitat d'opcions d'oci i esbargiment. Així, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l'Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Bèrnia, amb abundant representació de la flora i la fauna mediterrànies.

BENIMELI (Marina Alta)

Benimeli és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta. El seu terme té 3,5 km2, se situa en la serra Segària i és el més alt de la serra; les passejades per la qual constitueixen el principal atractiu excursionista.

BENIGEMBLA (Marina Alta)

Benigembla és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop. Està a uns 314 m d'altura del nivell del mar. El Morro d'en Serra és l'altura màxima del terme municipal amb 1001 m d'altura. Les principals altures destacables d'aquest municipi són El Cavall Verd (793 m), La Penya de l´Altar (999 m), La Solana (793 m) i el Mirabó (691 m).

BENIDOLEIG (Marina Alta)

Benidoleig és un municipi de la comarca de la Marina Alta El terme, de 7,5 km2, és ric en rutes per a la pràctica del senderisme de què destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes que es gaudeixen al seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la cova de les Calaveres

BENIARBEIG (Marina Alta)

Beniarbeig és una població valenciana de la comarca de la Marina Alta. Beniarbeig es troba a la fita entre la Rectoria i el Marquesat de Dénia, al peu de la serra de Segària i creuat pel riu Girona.

L'ATZÚVIA (Marina Alta)

L'Atzúvia o Adsubia (oficialment i en castellà) és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta L'Atzúbia està situada a la Valls de Pego als peus de la Serra Gallinera i la Serra Negra.

ALCALALÍ (Marina Alta)

Alcalalí, també conegut com Alcanalí, és una població i municipi de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta. Alcalalí és una població situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcalalí del de Xaló.

LA VILA JOIOSA (Marina Baixa)

La Vila Joiosa (oficialment La Vila Joiosa/Villajoyosa, AFI: [la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]), anomenada normalment La Vila. Pel nucli urbà de La Vila Joiosa passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu.

TÀRBENA (Marina Baixa)

El seu terme de 31'7 km², està format per tres valls. El vall de Binarreal-Sacos tancat per la Serra Carrascar de Parcent o Solana de Parelles (994) al nord, la Serra del Ferrer (889) i la Penya de Coll de Rates (769) a l'est.

SELLA (Marina Baixa)

Sella és una població de la comarca de la Marina Baixa. El municipi és a la zona meridional de la serra d'Aitana ,